Notícies

All Star de Copa Catalunya 2019

Publicat el dia 01.02.2019

logo all star

L'Albert Martin, capità del sènior A masculí, ens explica la seva experiència a l'All Star de Copa Catalunya

El dia que em van dir que aniria a l’All Star de Copa no m’ho vaig acabar de creure. Vaig pensar que devia ser algun error. Òbviament no soc un dels millors jugadors de Copa, ni tan sols soc el millor jugador del meu equip. Vaig pensar que devien haver premiat el meu compromís amb Vedruna, el fet de portar X anys sent el capità del sènior A.


Passats uns dies de la notícia, vaig començar a sentir-me més il·lusionat. Al cap i a la fi se’m plantejava un partit que seria únic per mi, una cosa d’aquelles que es fan un cop a la vida.
Estava convençut que mai tornaria a jugar un partit d’All Star.

El dia del partit vaig anar a dinar a Manresa. Després mentre feia un passeig pel parc de l’Agulla vaig començar a sentir el neguit a l’estómac. Quedaven poc menys de dues hores per
començar. Quan una hora abans vaig arribar al Nou Congost i vaig veure que ja hi havia gent fent cua per entrar, el neguit va sortir de l’estómac i em va començar a donar voltes per tot el cos.

Els jugadors vam poder accedir per una entrada especial. Un cop dins vaig gaudir de l’experiència d’estar assegut al mateix vestidor que els meus ídols de l’ACB. En entrar al vestidor ja hi havia alguns dels jugadors del meu grup que estaven començant a canviar-se. Primer de tot vaig saludar-los un a un sense presentar-me ja que suposava, potser erròniament, que els hi deuria sonar almenys una mica. Després vaig buscar on estava la meva equipació, i en veure-la amb el meu nom a l’esquena em vaig sentir encara més il·lusionat.

Els tres entrenadors seleccionats van fer una xerrada prepartit atípica. L’únic objectiu era que ens divertíssim. Per un moment vaig sentir que havia tornat als inicis, on tot va començar,
quan la única preocupació era passar-nos-ho bé. Ara, òbviament, també em divertia però jugar al sènior A sempre implica que a més d’això, has d’obtenir uns determinats resultats.

La presentació va ser espectacular: jocs de llums, speakers, nosaltres desfilant... Al més pur estil NBA. Un cop vam començar a escalfar vaig poder fer un gir de 360 per observar tot el
pavelló. A la primera graderia no hi cabia ningú i part de la segona estava plena. Tota aquella gent estava allà per veure’ns

La presentació va ser espectacular: jocs de llums, speakers, nosaltres desfilant... Al més pur estil NBA. Un cop vam començar a escalfar vaig poder fer un gir de 360 per observar tot el
pavelló. A la primera graderia no hi cabia ningú i part de la segona estava plena. Tota aquella gent estava allà per veure’ns.


El partit es va disputar en un ambient fantàstic. Tots els jugadors vam disputar un número de minuts similars, tot i que no tots vam tenir la mateixa incidència al partit. Només vaig poder tirar un cop a cistella. M’hagués fet il·lusió ficar-la, ficar un bàsquet al Nou Congost. Però com he dit al principi no soc tan bo. Vam perdre per poc tot i que deu ser la derrota més dolça que he viscut mai. Un cop acabat el partit vam gaudir d’un espectacular concurs d’esmaixades situats en el lloc privilegiat que ens corresponia com a jugadors d’aquell partit.


Quan marxava vaig tornar la vista enrere per observar un cop més aquell pavelló que m’havia regalat un moment màgic en el meu camí com a jugador de bàsquet a Vedruna.

Una experiència més.

 

#SOMVERDS

All Star de Copa Catalunya 2019